divendres, 7 de maig del 2010

EXÈRCIT POPULAR REPUBLICÀ
L’octubre de 1936 el govern republicà es proposa reorganitzar les forces armades sobre les faccions de l’exèrcit regular que havia seguit fidel a la República. L’objectiu era integrar les milícies en un nou exèrcit més eficient i disciplinat per tal de conduir una resposta conjunta i enèrgica contra les tropes insurrectes. El 4 d’octubre s’adopta la salutació del puny tancat i l’estrella roja de cinc puntes. Es crea el Comissariat de Guerra on els comissaris polítics tenien la funció de donar moral als soldats de totes les unitats i assegurar la seva cooperació amb els oficials republicans, en els que molts obrers armats no confiaven. Els comissaris polítics anaven uniformats amb una jaqueta marró d’influència soviètica, pantalons caqui ficats per dins les botes de canya alta i mitjons de llana. Duien una gorra amb una estrella roja rodejada d’un cercle on a sota hi havia unes barres horitzontals que indicaven la seva graduació militar. Solien portar un mocador roig lligat al coll.

A finals d’octubre es comença a mobilitzar tota la població masculina de 20 a 45 anys per a integrar-la al nou Exèrcit Popular. L’arribada de tancs i avions soviètics finançats amb l’anomenat «or de la República» va servir per a abastir el creixent exèrcit republicà. Era comú, però, trobar en les brigades joves de 16 anys pertinents a les Joventuts Socialistes Unificades.

En fronts com el d’Aragó el milicians es resistiren a la militarització del moviment que implicava la uniformització de l’Exèrcit Popular, ja que es veia com una estratègia de Stalin per ofegar la revolució social que havia començat amb la guerra. A partir dels fets de maig de l’any 1937 amb la il•legalització del POUM i el reteniment de les armes soviètiques que només anaven a parar a l’Exèrcit Popular Republicà, era qüestió de temps que les milícies obreres restants s’acabessin integrant a les noves forces regulars. Les tropes republicanes de l’Exèrcit Popular anaven uniformades similar a les del bàndol nacional però es diferenciaven pel fet de dur brodada l’estrella roja de cinc puntes a més de les barres daurades per distingir la graduació.
EXÈRCIT NACIONAL
Quan els militars insurrectes es van sublevar el 18 de juliol, el seu exèrcit es trobava dividit en tres zones diferents i aïllades. Per una banda, al Marroc, on hi havia el gruix de l’exèrcit, per l’altra, al nord tenien Galícia, Navarra, Castella la Vella, La Rioja, i part d’Aragó comandats pel general Mola, i finalment, al sud de la península, el general Queipo de Llano controlava les províncies de Sevilla, Córdova, Granada i Cadis. Amb la presa de l’Alcàsser de Toledo, a finals de setembre de 1936, es va reorganitzar les esquadres de l’exèrcit nacional.

La fins aleshores anomenada, Junta de Defensa Nacional, dominada per militars de carrera, va ser substituïda per la Junta Tècnica, en la què al seu capdavant, s’hi trobaria el general Francisco Franco. L’exèrcit nacional no canvia d’uniforme respecte al republicà, només adopta la bandera substituint la tricolor republicana per la bicolor roja i gualda amb l’escut dels Reis Catòlics. Al setembre de 1936 es creen acadèmies d’oficials de graduació mitja per tal de pal•liar la falta d’aquests a les files nacionals. Vestien una gorra isabelina, camisa caqui i pantalons bombats ficats per dintre les botes de canya alta. Duien un emblema al pit per marcar la seva graduació i la divisió a la què pertanyia.

Franco va dividir la zona controlada pels insurrectes en dos comandament generals, on s’hi assignarien un exèrcit regular en cada una. Al sud, el general Queipo de Llano, dirigiria un exèrcit de 60.000 homes, per altra banda, al nord, el general Mola, comandaria un exèrcit format per 100.000 homes, en la qual també s’hi inclourien les milícies Falangistes i Tradicionalistes de Navarra.

Al veure que Madrid no queia, el general Franco va decidir formar el Ejercito del Centro, comandat pel general Saliquet Zumeta. Per altra banda, un cop conquerides les províncies d’Astúries, Cantabria i part del País Basc, l’octubre de 1937, l’exèrcit del nord es va suprimir. A finals de 1938, els contingents de l’exèrcit nacional eren de 500.000 homes, cada cop que s’ampliava la zona conquerida als republicans, l’exèrcit es feia més nombrós degut a la crida de lleves.