L’arribada de 1936 va portar un aire radical a
ELS EXÈRCITS I ELS UNIFORMES
En el moment del trencament els uniformes eren lògicament idèntics en els dos bàndols. Estava vigent el Reglament d’Uniformitat del 27 de juny de 1931, aprovat poc després de l’adveniment de
Un cop iniciada la guerra, la vestimenta militar de cada bàndol seguí camins diferents. L’exèrcit nacional, més militarista i disciplinat, mostrà una imatge força reeixida en la seva vestimenta. Pel contrari, l’exèrcit republicà, més popular i divers, exhibí en molts casos vestimentes barreja de civil i militar com per exemple fou el “mono”. Una peça que resultà molt pràctica i utilitzada per ambdós exèrcits fou el capot-manta, reglamentari a l’Exèrcit Espanyol des del 1926; protegia tant del fred com de la pluja ja que disposava de caperutxa.
Els diferents ajuts internacionals també es notaren en l’aspecte dels combatents. Destacarem la jaqueta de cuir negre o marró d’influència soviètica en la part republicana i la sahariana de roba lleugera d’influència italiana en la part nacional. Molt populars a tots dos bàndols foren les canadenques i caçadores d’influència nordamericana.
MILÍCIES
Davant la dissolució de l’Estat Republicà sorgeixen arreu iniciatives per posar en peu poders regionals que organitzin tot per a la defensa, el manteniment de la producció i l’abastiment. A Catalunya, el cop d’Estat i la immediata revolució acceleraren el procés de fusió d’Unió Socialista de Catalunya,
Al mateix temps,
Azaña parla amb Companys qui li anuncia que la rebel·lió ha estat sufocada a Barcelona. A Madrid la situació va ser similar: Martínez Barrio va haver de renunciar davant la multitud que demanava armes. El President del Govern convoca els dirigents dels partits i els sindicats amb l’objectiu de resoldre la crisi. D’aquesta reunió sortirà envestit José Giral (Izquierda Republicana) com a nou President del Govern. Largo Caballero (PSOE), tot i refusar la participació socialista en el nou govern, acudeix a la reunió amb la condició de que es produeixi el repartiment d’armes als sindicats.
POUM
Els milicians del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) vestien una granota de color blau, típica dels obrers de les fàbriques de principis de segle XX, però amb un distintiu en forma d’estrella acompanyada de les sigles del partit, pintades de color roig, i per calçat, duien unes espardenyes d’espart.
CNT
Els milicians de
Aquests dos grups revolucionaris, al no ser contingents regulars, es vestien de la manera que podien; tot i que duien sempre els distintius i elements més característics de cada formació per tal de ser identificats.
CARLISTES
Els Carlistes Tradicionalistes, o Requetés, estan considerats la força paramilitar més ben organitzada i potent de l’Espanya del 1936, van comptar amb uns 35.000 milicians organitzats en terços. Comptaven amb un ampli reforçament popular com, també, d’una cohesió donada per l’intens sentiment religiós dels seus integrants. Tots els Requetés vestien una boina vermella i duien la creu de Borgoña com a emblema. Els més característics foren els Requetés de Navarra que vestien una caçadora, pantalons i venes, comuns en la infanteria. Però era la boina vermella, la manta a quadres i el calçat d’albarques navarreses, el que li donava els trets distintius.
FALANGE ESPANYOLA
Falange Espanyola (F.E.) fou una organització política d’extrema dreta d’ideologia feixista. Durant la guerra
Bibliografia:
- BUENO CARRERA, José Mª. Uniformes militares en la Guerra Civil Española. Ed. Almena ,1997, Madrid.
- DE SALAS, Alfonso. La guerra civil española mes a mes. Unidad Editorial SA. 2005, Madrid.
- NIN, Andreu, La revolución española. Ed. Fontamara, 1978, Barcelona.
- PAYNE, Stanley. La guerra civil. Ed. Temas de hoy SA. 1996, Madrid.