EXÈRCIT POPULAR REPUBLICÀ
L’octubre de 1936 el govern republicà es proposa reorganitzar les forces armades sobre les faccions de l’exèrcit regular que havia seguit fidel a la República. L’objectiu era integrar les milícies en un nou exèrcit més
eficient i disciplinat per tal de conduir una resposta conjunta i enèrgica contra les tropes insurrectes. El 4 d’octubre s’adopta la salutació del puny tancat i l’estrella roja de cinc puntes. Es crea el Comissariat de Guerra on els comissaris polítics tenien la funció de donar moral als soldats de totes les unitats i assegurar la seva cooperació amb els oficials republicans, en els que molts obrers armats no confiaven. Els comissaris polítics anaven uniformats amb una jaqueta marró d’influència soviètica, pantalons caqui ficats per dins les botes de canya alta i mitjons de llana. Duien una gorra amb una estrella roja rodejada d’un cercle on a sota hi havia unes barres horitzontals que indicaven la seva graduació militar. Solien portar un mocador roig lligat al coll.
A finals d’octubre es comença a mobilitzar tota la població masculina de 20 a 45 anys per a integrar-la al nou Exèrcit Popular. L’arribada de tancs i avions soviètics finançats amb l’anomenat «or de la República» va servir per a abastir el creixent exèrcit republicà. Era comú, però, trobar en les brigades joves de 16 anys pertinents a les Joventuts Socialistes Unificades.
En fronts com el d’Aragó el milicians es resistiren a la militarització del moviment que implicava la uniformització de l’Exèrcit Pop
ular, ja que es veia com una estratègia de Stalin per ofegar la revolució social que havia començat amb la guerra. A partir dels fets de maig de l’any 1937 amb la il•legalització del POUM i el reteniment de les armes soviètiques que només anaven a parar a l’Exèrcit Popular Republicà, era qüestió de temps que les milícies obreres restants s’acabessin integrant a les noves forces regulars. Les tropes republicanes de l’Exèrcit Popular anaven uniformades similar a les del bàndol nacional però es diferenciaven pel fet de dur brodada l’estrella roja de cinc puntes a més de les barres daurades per distingir la graduació.
L’octubre de 1936 el govern republicà es proposa reorganitzar les forces armades sobre les faccions de l’exèrcit regular que havia seguit fidel a la República. L’objectiu era integrar les milícies en un nou exèrcit més
eficient i disciplinat per tal de conduir una resposta conjunta i enèrgica contra les tropes insurrectes. El 4 d’octubre s’adopta la salutació del puny tancat i l’estrella roja de cinc puntes. Es crea el Comissariat de Guerra on els comissaris polítics tenien la funció de donar moral als soldats de totes les unitats i assegurar la seva cooperació amb els oficials republicans, en els que molts obrers armats no confiaven. Els comissaris polítics anaven uniformats amb una jaqueta marró d’influència soviètica, pantalons caqui ficats per dins les botes de canya alta i mitjons de llana. Duien una gorra amb una estrella roja rodejada d’un cercle on a sota hi havia unes barres horitzontals que indicaven la seva graduació militar. Solien portar un mocador roig lligat al coll.A finals d’octubre es comença a mobilitzar tota la població masculina de 20 a 45 anys per a integrar-la al nou Exèrcit Popular. L’arribada de tancs i avions soviètics finançats amb l’anomenat «or de la República» va servir per a abastir el creixent exèrcit republicà. Era comú, però, trobar en les brigades joves de 16 anys pertinents a les Joventuts Socialistes Unificades.
En fronts com el d’Aragó el milicians es resistiren a la militarització del moviment que implicava la uniformització de l’Exèrcit Pop
ular, ja que es veia com una estratègia de Stalin per ofegar la revolució social que havia començat amb la guerra. A partir dels fets de maig de l’any 1937 amb la il•legalització del POUM i el reteniment de les armes soviètiques que només anaven a parar a l’Exèrcit Popular Republicà, era qüestió de temps que les milícies obreres restants s’acabessin integrant a les noves forces regulars. Les tropes republicanes de l’Exèrcit Popular anaven uniformades similar a les del bàndol nacional però es diferenciaven pel fet de dur brodada l’estrella roja de cinc puntes a més de les barres daurades per distingir la graduació.
