EXÈRCIT NACIONAL
Quan els militars insurrectes es van sublevar el 18 de juliol, el seu exèrcit es trobava dividit en tres zones diferents i aïllades. Per una banda, al Marroc, on hi havia el gruix de l’exèrcit, per l’altra, al nord tenien Galícia, Navarra, Castella la Vella, La Rioja, i part d’Aragó comandats pel general Mola, i finalment, al sud de la península, el general Queipo de Llano controlava les províncies de Sevilla, Córdova, Granada i Cadis. Amb la presa de l’Alcàsser de Toledo, a finals de setembre de 1936, es va reorganitzar les esquadres de l’exèrcit nacional.
La fins aleshores anomenada, Junta de Defensa Nacional, dominada per militars de carrera, va ser substituïda per la Junta Tècnica, en la què al seu capdavant, s’hi trobaria el general Francisco Franco. L’exèrcit nacional no canvia d’uniforme respecte al republicà, només adopta la bandera substituint la tricolor republicana per la bicolor roja i gualda amb l’escut dels Reis Catòlics. Al setembre de 1936 es creen acadèmies d’oficials de graduació mitja per tal de pal•liar la falta d’aquests a les files nacionals. Vestien una gorra isabelina, camisa caqui i pantalons bombats ficats per dintre les botes de canya alta. Duien un emblema al pit per marcar la seva graduació i la divisió a la què pertanyia.
Franco va dividir la zona controlada pels insurrectes en dos comandament generals, on s’hi assignarien un exèrcit regular en cada una. Al sud, el general Queipo de Llano, dirigiria un exèrcit de 60.000 homes, per altra banda, al nord, el general Mola, comandaria un exèrcit format per 100.000 homes, en la qual també s’hi inclourien les milícies Falangistes i Tradicionalistes de Navarra.
Al veure que Madrid no queia, el general Franco va decidir formar el Ejercito del Centro, comandat pel general Saliquet Zumeta. Per altra banda, un cop conquerides les províncies d’Astúries, Cantabria i part del País Basc, l’octubre de 1937, l’exèrcit del nord es va suprimir. A finals de 1938, els contingents de l’exèrcit nacional eren de 500.000 homes, cada cop que s’ampliava la zona conquerida als republicans, l’exèrcit es feia més nombrós degut a la crida de lleves.
Quan els militars insurrectes es van sublevar el 18 de juliol, el seu exèrcit es trobava dividit en tres zones diferents i aïllades. Per una banda, al Marroc, on hi havia el gruix de l’exèrcit, per l’altra, al nord tenien Galícia, Navarra, Castella la Vella, La Rioja, i part d’Aragó comandats pel general Mola, i finalment, al sud de la península, el general Queipo de Llano controlava les províncies de Sevilla, Córdova, Granada i Cadis. Amb la presa de l’Alcàsser de Toledo, a finals de setembre de 1936, es va reorganitzar les esquadres de l’exèrcit nacional.
La fins aleshores anomenada, Junta de Defensa Nacional, dominada per militars de carrera, va ser substituïda per la Junta Tècnica, en la què al seu capdavant, s’hi trobaria el general Francisco Franco. L’exèrcit nacional no canvia d’uniforme respecte al republicà, només adopta la bandera substituint la tricolor republicana per la bicolor roja i gualda amb l’escut dels Reis Catòlics. Al setembre de 1936 es creen acadèmies d’oficials de graduació mitja per tal de pal•liar la falta d’aquests a les files nacionals. Vestien una gorra isabelina, camisa caqui i pantalons bombats ficats per dintre les botes de canya alta. Duien un emblema al pit per marcar la seva graduació i la divisió a la què pertanyia.
Franco va dividir la zona controlada pels insurrectes en dos comandament generals, on s’hi assignarien un exèrcit regular en cada una. Al sud, el general Queipo de Llano, dirigiria un exèrcit de 60.000 homes, per altra banda, al nord, el general Mola, comandaria un exèrcit format per 100.000 homes, en la qual també s’hi inclourien les milícies Falangistes i Tradicionalistes de Navarra.
Al veure que Madrid no queia, el general Franco va decidir formar el Ejercito del Centro, comandat pel general Saliquet Zumeta. Per altra banda, un cop conquerides les províncies d’Astúries, Cantabria i part del País Basc, l’octubre de 1937, l’exèrcit del nord es va suprimir. A finals de 1938, els contingents de l’exèrcit nacional eren de 500.000 homes, cada cop que s’ampliava la zona conquerida als republicans, l’exèrcit es feia més nombrós degut a la crida de lleves.
Ostres esta molt bé, es molt interessant. Però penso que no tindrieu de fer traduccions dels noms propis. Exp: Falangistes i Tradicionalistes de Navarra, es tindria de respectar el nom original exp: Ejercito del Centro.
ResponEliminaApa, molt bon treball!!
es una pagina molt interesant, ja que pot ajudar a informar-me sobre el tema, estic cursant 4t d'ESO.
ResponEliminamolt bonic el fosn de pantalla! :D